Cien familias controlan 25 millones de hectáreas en Bolivia

- Català

El notícia següent va ser publicada per la "Agencia Informativa Púlsar" sota el títol "Cent famílies controlen 25 milions d'hectàrees a Bolívia" el 17 de gener de 2008.

"Un informe del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) senyala que un grup de cent famílies domina 25 milions d'hectàrees a Bolívia. Això constitueix cinc vegades més terreny que el manejat por dos milions de pagesos bolivians.

Segons ressenya la publicació digital Econoticias-Bolivia, dos milions de pagesos bolivians treballen en minifundis sobre explotats que sumen cinc milions d'hectàrees.

El departament de Santa Cruz es presenta como un clar exemple d'una regió on poques famílies té propietat d'amples sectors del camp.

Segons dades de l'Instituto Nacional de Reforma Agraria (INRA), només 15 famílies tenen mig milió d'hectàrees de terres fèrtils i properes als mercats.

Aquest territori en mans de 15 famílies a Santa Cruz supera 25 cops la mida de tota la seva ciutat capital, Sana Cruz de la Sierra.

D'aquesta manera, una família terratinent controla una mitjana de 250 mil hectàrees mentre una família pagesa té una hectàrea para la producció.(PULSAR)"

Bolívia és el país més pobre d'Amèrica del sur. Aquest, és un gran exemple de la gran desigualtat entre rics i pobres que caracteritza als països d'aquesta regió del món. Com en la gran majoria d'aquests països, existeix una majoria de la població que és pobre i una minoria que és rica, descendent principalment d'aquells que van heretar el poder després de la independència de las colònies. Fa 2 anys, aquesta oligarquia fins llavors dominant, va perdre el poder polític al ser escollit el primer president indígena en la història d'aquest país, Evo Morales. Els privilegis que va aconseguir la classe dominant a través de l'explotació són avui una cosa a témer; la majoria, representada pel nou president, demana una major redistribució de la riquesa que els permeti sortir de la pobresa. Aquesta redistribució toca i tocarà directa o indirectament els privilegis de aquesta oposició, que es va convertir en el passat any 2007, en una de las més reaccionaries d'Amèrica LLatina. Les seves accions i discursos més racistes que polítics, busquen desequilibrar el govern per poder tornar al poder i protegir així els seus interessos. La pregunta que sorgeix inevitablement en aquests temps és si hi haurà un cop d'estat com l'ocorregut a Veneçuela a l'abril del 2002 i si aquest fracassarà per un aixecament popular com en el cas veneçolà.



- Castellano

El noticia siguiente fué publicada por la Agencia Informativa Púlsar bajo el título "Cien familias controlan 25 millones de hectáreas en Bolivia" el 17 de enero de 2008.

"Un informe del Programa de Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) señala que un grupo de cien familias domina 25 millones de hectáreas en Bolivia. Esto constituye cinco veces más terreno que el manejado por dos millones de campesinos bolivianos.

Según reseña la publicación digital Econoticias-Bolivia, dos millones de campesinos bolivianos trabajan en minifundios sobreexplotados que suman cinco millones de hectáreas.

El departamento de Santa Cruz se presenta como un claro ejemplo de una región donde pocas familias tiene propiedad de amplios sectores del campo.

Según datos del Instituto Nacional de Reforma Agraria (INRA), sólo 15 familias cuentan con medio millón de hectáreas de tierras fértiles y cercanas a los mercados.

Este territorio en manos de 15 familias en Santa Cruz supera 25 veces el tamaño de toda su ciudad capital, Sana Cruz de la Sierra.

De este modo, una familia terrateniente controla en promedio 250 mil hectáreas mientras una familia campesina cuanta con una hectárea para la producción.(PULSAR)"


Bolivia es el país más pobre de América del sur. Este, es un gran ejemplo de la gran desigualdad entre ricos y pobres que caracteriza a los países de esta región del mundo. Como en la gran mayoría de estos países, existe una mayoría de la población que es pobre y una minoría que es rica, descendiente principalmente de aquellos que heredaron el poder tras la independencia de las colonias. Hace 2 años, esta oligarquía hasta entonces dominante, perdió el poder político al ser elegido el primer presidente indígena en la historia de este país, Evo Morales. Los privilegios que consiguió la clase dominante a través de la explotación son hoy algo a temer; la mayoría, representada por el nuevo presidente, aboga por una mayor redistribución de la riqueza que les permita salir de la pobreza. Esa redistribución toca y tocará directa o indirectamente los privilegios de esa oposición, que se convirtió en el pasado año 2007, en una de las más reaccionarias de América Latina. Sus acciones y discursos más racistas que políticos, buscan desequilibrar al gobierno para poder volver al poder y proteger así sus intereses. La pregunta que surge inevitablemente en estos tiempos es si habrá un golpe de estado como el sucedido en Venezuela en abril de 2002 y si este fracasará por un levantamiento popular como en el caso venezolano.

Documental "Loose Change Final Cut"

- Català

Aquest documental de Dylan Avery analitza els atacs comesos al setembre del 2001 als EEUU. La investigació aquí desenvolupada es centra en fets demostrables, des de les estructures de les torres bessones fins el impacte del suposat avió al Pentàgon, deixant en evidència la falta de credibilitat que té versió oficial.
"Loose Change Final Cut" és l'ampliació del seus antecessors "Loose Change 2nd Edition Recut" i "Loose Change 1st Edition".

VEURE DOCUMENTAL "LOOSE CHANGE FINAL CUT" EN ANGLÈS, 2h 9 min 54 seg

VEURE DOCUMENTAL "LOOSE CHANGE 2nd EDITION RECUT" EN ANGLÈS SUBTITULAT EN ESPANYOL, 1 h 21 min 50 seg


- Castellano

Este documental de Dylan Avery analiza los ataques cometidos en setiembre de 2001 en los EEUU. La investigación aquí desarrollada se centra en hechos demostrables, desde las estructuras de las torres gemelas hasta el impacto del supuesto avión en el Pentágono, dejando en evidencia la poca credivilidad que tiene la versión oficial.
"Loose Change Final Cut" es la ampliación de sus antecesoras "Loose Change 2nd Edition Recut" y "Loose Change 1st Edition".

VER DOCUMENTAL "LOOSE CHANGE FINAL CUT" EN INGLÉS, 2h 9 min 54 seg

VER DOCUMENTAL "LOOSE CHANGE 2nd EDITION RECUT" EN INGLÉS SUBTITULADO EN ESPAÑOL, 1 h 21 min 50 seg

100 x 100 renovables

- Català

Comentari publicat al tema "100 x 100 renovables" escrit per Francesc Mauri Domenech al blog de "El Temps" del portal informatiu de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.

"Hola a tots.

Dintre de l'ordre econòmic-social on vivim és impossible creure que una revolució energètica és possible, basicament perquè aquest ordre anomenat capitalisme funciona pensant només en el capital i no en el sentit comú. Si fos rentable lluitar per minvar els efectes del canvi climàtic i per a la natura no es trigaria ni un minut en decidir-ho.

En segon lloc, ara mateix per fer front al canvi climàtic, cal primer fer una revolució de consciència (i el mateix sistema no ho pot permetre) per aconseguir una revolució per instaurar el sentit comú en totes les institucions.

En tercer lloc, les energies renovables han de ser el futur, però ara mateix quina és l'alternativa? A quin cost i quant de temps es trigaria en instaurar un sistema energètic 100 x 100 renovable? Algú imagina que de la nit al dia tindrem plaques solars a les nostres teulades (si es que en tenim)? Potser ara mateix l'alternativa és l'energia nuclear si es que realment volem fer front al canvi climàtic. Recomano llegir el llibre "La venjança de la Terra" del científic James Lovelock on argumenta que per fer front al canvi del clima l'energia nuclear ara és la solució (a més d'altres temes clar).

I per acabar, dir que cal una retirada sostenible, un consum responsable de l'energia, un decreixement en la demanda energètica. Però clar, demanar això que suposa una barrera al sistema és impensable. A més que la població adoctrinada pels desitjos consumistes (un dels pilars pel funcionament del sistema capitalista) segueix pas a pas l'estil de vida imposat, el del consum compulsiu. Tots sabem quines són les atrocitats que ha fet l'home a la natura. El canvi climàtic és una conseqüència. Fem tots el possible per garantir la vida el món? O només parlem?

Jesus"


BLOG EL TEMPS

BLOG EL TEMPS: 100 X 100 RENOVABLES


- Castellano

Comentario publicado en el tema "100 x 100 renovables" escrito por Francesc Mauri Domenech del blog de "El Temps" del portal informativo de Televisió de Catalunya y Catalunya Ràdio.

Traducido del catalán por mí.

"Hola a todos.

Dentro del orden económico-social donde vivimos es imposible creer que una revolución energética es posible, básicamente porqué este orden llamado capitalismo funciona pensando sólo en el capital y no en el sentido común. Si fuera rentable luchar para reducir los efectos del cambio climático y para la naturaleza no se tardaría ni un minuto en decidirlo.

En segundo lugar, ahora mismo para hacer frente al cambio climático, hace falta hacer primero una revolución de conciencia (y el mismo sistema no lo puede permitir) para conseguir una revolución para instaurar el sentido común en todas las instituciones.

En tercer lugar, las energías renovables tienen que ser el futuro, pero ahora mismo ¿cual es la alternativa? ¿A que coste y cuanto tiempo se tardaría en instaurar un sistema energético 100 x 100 renovable? ¿Alguien se imagina que de la noche al día tendremos placas solares en nuestros tejados (si es que tenemos)? Quizá ahora mismo la alternativa es la energía nuclear si es que realmente queremos enfrentarnos al cambio climático. Recomiendo leer el libro "La venganza de la Tierra" del científico James Lovelock en el cual argumenta que para enfrentarnos al cambio del clima la energía nuclear ahora es la solución (además de otros temas claro).

Y para acabar, decir que hace falta una retirada sostenible, un consumo responsable de la energía, un decrecimiento en la demanda energética. Pero claro, pedir esto que supone una barrera al sistema es impensable. Además que la población adoctrinada por los deseos consumistas (un de los pilares para el funcionamiento del sistema capitalista) sigue paso a paso el estilo de vida impuesto, el del consumo compulsivo. Todos sabemos cuales son les atrocidades que ha hecho el hombre a la naturaleza. El cambio climático es una consecuencia. ¿Hacemos todos los posible para garantizar la vida en el mundo? ¿O sólo hablamos?

Jesus"


BLOG EL TEMPS

BLOG EL TEMPS: 100 X 100 RENOVABLES

Manipulación informativa III, 3cat24.cat

21/01/08
La notícia del portal digital a la qual faig referència en aquest escrit ha estat modificada. Las cites aquí fetes no coincideixen amb el nou escrit publicat que ha substituït l'anterior. Aquest últim ja no es por trobar en aquest portal informatiu. Tot i no poder demostrar les cites a les que faig referència per la nova modificació, no retiro l'article de moment. Reconec el meu error en no haver obtingut proves gràfiques abans del canvi.

- Català

A Imponer opiniones, controlar la sociedad. 2ª parte, El silencio I parlo sobre el silenci dels grans mitjans de comunicació sobre les eleccions cubanes i el seu funcionament. Bé, avui dia 20 de gener trobo un article al portal informatiu de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio sobre les eleccions generals cubanes les quals se celebren avui. No hi ha silenci absolut, però sí desinformació. Aquesta està basada directament en la mentida (com la primera cita), amb un joc de paraules que si més no fan dubtar sobre la informació exposada (segona cita i tercera cita) i amb una selecció d'opinions (última cita):

"Els cubans han de designar els 614 nous membres del Parlament entre els candidats del Partit Comunista, única formació permesa al país."
Els partits polítics no participen en el procés electoral. El PCC no pot proposar candidats. La població, mitjançant assemblees populars, és qui proposa candidats i aquests poden ser militants del PCC o no.
A més, cal recordar que si "l'única formació permesa al país" és el PCC és per decisió del poble a través d'un referèndum aprovatori de la constitució del 1976 on el cinquè article diu literalment que "El Partido Comunista de Cuba, vanguardia organizada marxista-leninista de la clase obrera, es la fuerza dirigente de la sociedad y del Estado, que organiza y orienta los esfuerzos comunes hacia los altos fines de la construcción del socialismo y el avance hacia la sociedad comunista."

"Aquests comicis marcaran el punt final de la participació de la població en un procés que va començar a l'octubre."
Hi ha un punt final en la participació de la població en les eleccions? Els candidats escollits poden ser revocats en qualsevol moment, consegüentment la participació ciutadana en aquest aspecte no té un límit de temps. O potser es diu que els processos electorals han acabat després de començar en octubre (amb les eleccions municipals)? La informació és ambigua.

"Castro està entre els candidats a l'Assemblea Nacional i ja ha entrat en campanya demanant un "vot unit" en un dels seus habituals articles d'opinió.
Aquesta crida al "vot unit", és a dir, l'elecció de tots els candidats que apareixen en la papereta i que han de reunir el 50%, o més, dels vots per assumir un escó, s'ha anat repetint al país en tot tipus de mitjans de propaganda."
Castro ha entrat en campanya? No existeixen les campanyes electorals de persones a Cuba. La difusió i coneixement dels candidats és a través de cartells situats en diversos punts de les comunitats on hi apareix foto i currículum dels candidats. Aquests, però, ja són coneguts amb anterioritat per les assemblees.
En segon lloc, la papereta? Elecció de tots els candidats que apareixen en la papereta? Per assumir un escó? Què dona a entendre? La ambigüitat és total en la informació. Sense entrar en un anàlisi sobre els possibles missatges que pot arribar a entendre el lector amb aquesta informació, el que sí és cert és que un candidat ha de tenir més del 50 % dels vots per sortir escollit, sinó es repetiria la votació. Després, Fidel Castro, segons les seves paraules, és partidari del vot unit. Convido a tot aquell que estigui interessat a llegir l'última reflexió de Fidel i comprar les seves paraules amb la informació tan ambigua comentada abans.
I en tercer lloc, els mitjans de propaganda a Cuba són escassos. No hi ha publicitat sobre les inexistents campanyes electorals (a més que no hi ha la constant propaganda comercial de les societats capitalistes com la nostre). El que sí que hi ha és una crida des de les institucions a la votació. No sé si aquesta utilitza la frase "vot unit" però el que sí que és cert es que l'article ve acompanyat amb una fotografia d'un cartell publicitari sobre les eleccions en què diu "A votar por nuestras ideas y nuestros valores. 20 de enero elecciones generales" i amb un text a peu de foto on diu "La propaganda advoca pel vot unit" a tots els candidats d'una llista".

"Des de la dissidència, en una de les poques vegades que gairebé totes les organitzacions de l'illa coincideixen, s'opina que les eleccions són "una burla" tot i que s'ha fet una crida pública als ciutadans perquè s'abstinguin o votin en blanc."
Aquesta és l'opinió de la màfia cubana-americana resident a Miami? O de l'anomenada "dissidència interna"? Buscant en altres mitjans d'informació he pogut comprovar que l'opinió citada en l'article és de la "dissidència interna". Però, i l'opinió dels que estan a favor? En les últimes eleccions municipals la participació va ser 95.4 % i el vot en blanc va ser del 3,93 %. Sembla ser que la minoria contrària mereix una cita i no pas la gran majoria que donen suport. El silenci informatiu, queda aquí evident.

LLEGIR ARTÍCLE 3CAT34.CAT


ARTÍCLES RELACIONANTS DEL BLOG:

MANIPULACIÓN INFORMATIVA II, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
dilluns, 17 / desembre / 2007

MANIPULACIÓN INFORMATIVA I, TELENOTÍCIES - CATALUNYA INFORMACIÓ
diumenge, 9 / desembre / 2007

IMPONER OPINIONES, CONTROLAR LA SOCIEDAD. 2ªPARTE, EL SILENCIO II
dissabte, 19 / gener/ 2008

IMPONER OPINIONES, CONTROLAR LA SOCIEDAD. 2ª PARTE, EL SILENCIO I
diumenge, 13 / gener / 2008

IMPONER OPINIONES, CONTROLAR LA SOCIEDAD. 1ª PARTE, AMÉRICA LATINA
dissabte, 17 / novembre / 2007

Imponer opiniones, controlar la sociedad. 2ª parte, El silencio II

- Català

La República Democràtica del Congo

"Des de fa anys el coltan va començar a escassejar a Austràlia, Brasil i Tailàndia. El gran augment de la demanda, degut en gran part a l'auge dels telèfons mòbils, va estimular el comerç il•legal d'aquest mineral a l'Àfrica central."

"A la República Democràtica del Congo (RDC) es troba el 80% d'aquest preat mineral. En els 10 últims anys, grans multinacionals, com Nokia, Ericsonn, Siemens, Sony, Bayer, Intel, Hitachi o IBM, es disputen 'el tresor' a través d'aliats autòctons."

"En 1997, va ser derrocat el president congolès Mobutu Sese Seko, d'estreta relació amb els capitals imperialistes d'origen francès. Kagame, president de Ruanda, i Museveni, de Uganda, van liderar la conquesta de la capital Kinshasa i van col·locar al poder a Laurent Kabila. Avui Ruanda, Angola i Burundi, amb el suport dels Estats Units i solvatats per crèdits del FMI i el Banc Mundial, s’enfrontan a la RDC en una devastadora guerra"

"Mentre los governs d'aquests països es disputen el territori i empobreixen encara més als seus pobles, les empreses mixtes es reparteixen el control econòmic de la regió. (...) Els vols d'anada al Congo viatgen carregats d'armes i els de tornada, de minerals."

"Las grans empreses financen a las forces militars dels dos fronts, que sota l'excusa de conflictes inter-ètnics, mantenen una guerra real pel control de las riques mines del Congo."

"En quatre anys han mort 3 milions de persones a les mines de coltan."

La guerra del coltan desangra al Congo
Ana Delicado
www.el corresponsal.org
Publicat al 2003 i trobat a rebelion.org

La gran majoria de la població de l'Estat espanyol no coneix res sobre la situació de la RDC. I és així perquè existeix tal blindatge mediatic que només podem deduir la desesperació a la qual estan lligades tantes persones d'aquest país i el continent en general per les notícies que ens arriben dels grans mitjans sobre la immigració "il·legal". De tant en tant també apareixen algunes (en la seva majoria sobre conflictes i els seus consegüents desastres humanitaris) però sense una cobertura òptima per a entendre-les en tota la seva magnitud.

Sense fer una anàlisis o resum històric dels esdeveniments que han portat i porten a aquest continent a ser el gran esclau de la dictadura capitalista, el silenci dels grans mitjans sobre el sofriment de la població i la degradació ambiental, en quant aquestes estan lligades a la gana consumista dels països rics, és total i evident.

La relació directa entre la Segona Guerra del Congo o Guerra del Coltan amb els nostres telèfons mòbils hauria d'esgarrifar a qualsevol. No obstant, aquest esgarrifament general pel coneixement dels fets no existeix pel silenci informatiu. Un silenci còmplice de la tragèdia per la que ha passat i passa la RDC.

No es pot informar d'alguna cosa que faci reflexionar sobre els "grans resultats econòmics" de les grans empreses de la telefonia i la seva relació amb un conflicte armat, al igual que no es pot informar sobre les relacions entre IKEA i la desforestació il•legal. La RDC ha d'estar perduda en el mapa de Mercator i la ignorància sobre la procedència de tots aquests recursos naturals i les seves repercussions ambientals i humanes ha de ser permanent en la població occidental.

El silenci informatiu ha de protegir al gran capital.

El coneixement, la gran amenaça

Des de 1996 han mort entre 6 i 7 milions de persones a la República Democràtica del Congo. Tot i que la guerra va acabar "oficialment", els conflictes armats resten en el nord-est del país. Però no importa. No és important. No ha d'aparèixer en los grans mitjans. El que sí ha d'aparèixer és l'última aparició de Fidel Castro a la televisió cubana sense oblidar mencionar que el "dictador" encare continua convalescent.

El silenci informatiu sobre Cuba i la RDC responen al mateix interès: la no reflexió de la ciutadania sobre los aspectes fonamentals que regeixen la seva vida social i econòmica.

En Internet es pot trobar diversa informació que no respon als paràmetres establerts pels mass media. Las cites fetes a l'inici d'aquest escrit suposen una fissura en el blindatge mediatic de la desinformació i el silenci.


ARTICLES RELACIONATS DEL BLOG:

IMPONER OPINIONES, CONTROLAR LA SOCIEDAD. 2ª PARTE, EL SILENCIO I
diumenge, 13 / gener / 2008

IMPONER OPINIONES, CONTROLAR LA SOCIEDAD. 1ª PARTE, AMÉRICA LATINA
dissabte, 17 / novembre / 2007

- Castellano

La República Democrática del Congo

"Desde hace años el coltan empezó a escasear en Australia, Brasil y Tailandia. El gran aumento de la demanda, debido en gran parte al auge de los teléfonos móviles, estimuló el comercio ilegal de este mineral en África central."
"En la República Democrática del Congo (RDC) se encuentra el 80% de este preciado mineral. En los 10 últimos años, grandes multinacionales, como Nokia, Ericsonn, Siemens, Sony, Bayer, Intel, Hitachi o IBM, se disputan 'el tesoro' a través de aliados autóctonos."
"En 1997, fue derrocado el presidente congoleño Mobutu Sese Seko, de estrecha relación con los capitales imperialistas de origen francés. Kagame, presidente de Ruanda, y Museveni, de Uganda, lideraron la conquista de la capital Kinshasa y colocaron al mando a Laurent Kabila. Hoy Ruanda, Angola y Burundi, apoyados por los Estados Unidos y solventados por créditos del FMI y el Banco Mundial, se enfrentan a la RDC en una devastadora guerra"
"Mientras los gobiernos de estos países se disputan el territorio y empobrecen aún más si cabe a sus pueblos, las empresas mixtas se reparten el control económico de la región. (...) Los vuelos de ida al Congo viajan cargados de armas y los de vuelta, de minerales."
"Las grandes empresas financian a las fuerzas militares de los dos frentes, que bajo la excusa de conflictos interétnicos, mantienen una guerra real por el control de las ricas minas del Congo."
"En cuatro años han muerto 3 millones de personas en las minas de coltan."

La guerra del coltan desangra al Congo
Ana Delicado
www.el corresponsal.org
Publicado en el 2003 y encontrado en rebelion.org


La gran mayoría de la población del estado español no conoce nada sobre la situación de la RDC. Y es así porque existe tal blindaje mediático que sólo podemos deducir la desesperación a la cual están ligadas tantas personas de ese país y el continente en general por las noticias que nos llegan de los grandes medios sobre la inmigración "ilegal". De vez en cuando también aparecen algunas (en su mayoría sobre conflictos y sus consiguientes desastres humanitarios) pero sin una cobertura óptima para entenderlas en toda su magnitud.

Sin hacer un análisis o resumen histórico de los eventos que han llevado y llevan a este continente a ser el gran esclavo de la dictadura capitalista, el silencio de los grandes medios sobre el sufrimiento de la población y la degradación ambiental, en cuanto estas están ligadas al hambre consumista de los países ricos, es total y evidente.
La relación directa entre la Segunda Guerra del Congo o Guerra del Coltan con nuestros teléfonos móviles debería estremecer a cualquiera. No obstante, ese estremecimiento general por el conocimiento de los hechos no existe por el silencio informativo. Un silencio cómplice de la tragedia por la que ha pasado y pasa la RDC.
No puede informarse de algo que haga reflexionar sobre los "grandes resultados económicos" de las grandes empresas de la telefonía y su relación con un conflicto armado, al igual que no puede informarse sobre las relaciones entre IKEA y la deforestación ilegal. La RDC debe estar perdida en el mapa de Mercator y la ignorancia sobre la procedencia de todos esos recursos naturales y sus repercusiones ambientales y humanas ha de ser permanente en la población occidental.

El silencio informativo ha de proteger al gran capital.


El conocimiento, la gran amenaza

Desde 1996 han muerto entre 6 y 7 millones de personas en la República Democrática del Congo. Pese a que la guerra acabó "oficialmente", los conflictos armados permanecen en el noreste del país. Pero no importa. No es importante. No ha de aparecer en los grandes medios. Lo que sí ha de aparecer es la última aparición de Fidel Castro en la televisión cubana sin olvidar mencionar que el "dictador" aun permanece convaleciente.

El silencio informativo sobre Cuba y la RDC responden al mismo interés: la no reflexión de la ciudadanía sobre los aspectos fundamentales que rigen su vida social y económica.


En Internet puede encontrarse diversa información que no responde a los parámetros establecidos por los mass media. Las citas hechas en el inicio de este escrito suponen una fisura en el blindaje mediático de la desinformación y el silencio.


ARTÍCULOS RELACIONADOS DEL BLOG:

IMPONER OPINIONES, CONTROLAR LA SOCIEDAD. 2ª PARTE, EL SILENCIO I
domingo, 13 / enero / 2008

IMPONER OPINIONES, CONTROLAR LA SOCIEDAD. 1ª PARTE, AMÉRICA LATINA
sábado, 17 / noviembre / 2007

Imponer opiniones, controlar la sociedad. 2ª parte, El silencio I

- Català

El silenci és la millor arma de desinformació massiva. El fet de simplement no informar sobre esdeveniments transcendents és clau per crear, "imposar l'opinió de la ignorància". Sé que seria una contradicció afirmar que tots els mitjans de comunicació haurien de començar dient que les notícies allà publicades o emeses són les més destacades segons el seu punt de vista (en canvi estem acostumats a que ens diguin que aquelles són les més destacades i punt), ja que llavors podríem entendre que la no publicació o emissió (i també cal dir volum de informació) de certes notícies pot arribar a ser fins i tot normal. Però, partint de la objectivitat i el sentit comú, existeixen esdeveniments que per la seva magnitud i transcendència en la vida de milions de persones o el medi ambient, no han de ser ignorats i consegüentment sí publicats.


Blindatge capitalista

En la primera part argumentava que la manipulació de la informació sobre Amèrica Llatina servia als interessos capitalistes. El silenci també. Donar a conèixer fets que podria posar en perill el propi estatus de l'ordre econòmic-social d'avui seria demencial des del punt de vista de la gran corporació privada o entitat pública de la informació d'un país pro-capitalista. El control de la població no només ha d'estar lligat a la desinformació sinó també al silenci informatiu.


Cuba, èmfasis en segons quina informació i silenci

La informació que ens arriba dels grans mitjans sobre Cuba en aquests temps és sobre l'estat de salut del president Fidel Castro. Res és més important que si surt per televisió, res és més important que la seva vida. Sobre això no hi ha silenci, hi ha obsessió. Sense cap mena de dubte, la seva mort serà molt important pel poble cubà i pel món però no de gran transcendència política ja que la revolució cubana no resideix en un home, sinó en un poble. No hi haurà una "transició democràtica" com donen a entendre els grans mitjans; el seu allunyament de la vida política no ha comportat canvis i és poc probable que els comporti quan s'allunyi de la vida. És cert que Fidel és el símbol de la revolució, però la seva mort no provocarà els canvis desitjats que tant semblen preocupar a Occident. Mentrestant, els mitjans seguiran parlant de l'última aparició de Castro per televisió, sempre expectants, sempre preparats per quan arribi el moment d'anunciar amb èmnfasi la seva mort.
Però que passa amb les eleccions cubanes? Per què no hi ha un gran cobertura? No són importants? Si tant informen sobre la salut d'un dirigent polític de Cuba, perquè no sobre les eleccions del país? Aquest gran silenci, juntament amb el silenci dels gran èxits de la revolució cubana, del bloqueig econòmic, de la seva solidaritat amb els països pobres (i amb una mica de desinformació tipus titllar a un president de dictador, el qual no en parlaré ara) és el que conforma l'opinió pública imposada sobre Cuba. I si la gent conegués que a Cuba hi ha eleccions? I si coneguessin com funciona el sistema electoral cubà? I si coneguessin que Cuba és l'únic país del món amb desenvolupament sostenible segons WWF? I si coneguessin que tenen metges treballant gratuïtament a diversos països del món? I si coneguessin que és l'únic país d'Amèrica Llatina sense analfabetisme (Veneçuela des del 2004 també, gràcies a les polítiques d'ambdós països)? I si coneguessin en que consisteix i com funciona l'embargament econòmic dels EEUU sobre l'illa? I si coneguessin que tota la educació i atenció sanitària (de gran prestigi internacional) és gratuïta? I si coneguessin els diversos errors de la revolució i la capacitat d'aquesta en buscar solucions? I si coneguessin les diverses accions en contra de la revolució cubana que des de Miami articula la màfia cubana-americana? Si coneguessin millor la realitat cubana, de ben segur que qüestionarien realment los nostres pròpies institucions per la seva ineficiència en quant als assumptes humans i mediambientals i per la seva subordinació al capital. El fet mateix de conèixer la realitat cubana (ara veneçolana, boliviana, equatoriana) comportaria un pensament i reflexió de l'ordre econòmic-social actual on vivim, i segurament, una gran lluita social on aquest ordre, el capitalisme, seria l'enemic a batre. Els grans mitjans de comunicació controlats per pro-capitalistes no poden permetre que la població reflexioni i n'hi molt menys que qüestioni el sistema que per a ells (els propietaris de les grans corporacions) els hi és favorable.


El silenci sobre Cuba (a més de la desinformació i èmfasis que es realitza sobre determinats esdeveniments) és la base sobre la qual descansa l'opinió imposada (creada pels grans mitjans) que sofreix el ciutadà comú respecte a aquesta illa del carib.


- Castellano

El silencio es la mejor arma de desinformación masiva. El hecho mismo de simplemente no informar sobre acontecimientos transcendentes es clave para crear, "imponer la opinión de la ignorancia". Se que sería una contradicción afirmar que todos los medios de comunicación deberían comenzar diciendo que las noticias ahí publicadas o emitidas son las más destacadas según su punto de vista (en cambio estamos acostumbrados a que nos digan que aquellas son les más importantes i punto), ya que entonces podríamos entender que la no publicación o emisión (y también hace falta decir el volumen de información) de ciertas noticias pueden llegar a ser hasta normal. Pero, partiendo de la objetividad y el sentido común, existen acontecimientos que su magnitud y trascendencia en la vida de millones de persones o el medio ambiente, no tienen que ser ignoradas y por consiguiente sí publicadas.


Blindaje capitalista

En la primera parte argumentaba que la manipulación de la información sobre América Latina servía a los intereses capitalistas. El silencio también. Dar a conocer hechos que podría poner en peligro el propio estatus del orden económico-social de hoy sería demencial desde el punto de vista de la gran corporación privada o entidad pública de la información de un país pro-capitalista. El control de la población no solamente tiene que estar ligado a la desinformación sino también al silencio informativo.


Cuba, énfasis en según que información y silencio

La información que nos llega de los grandes medios sobre Cuba en estos tiempos es sobre en estado de salud del presidente Fidel Castro. Nada es más importante que si sale por televisión, nada es más importante que su vida. Sobre esto no hay silencio, hay obsesión. Sin duda, su muerte será muy importante para el pueblo cubano y para el mundo pero no de gran trascendencia política ya que la revolución cubana no reside en un hombre, sino en un pueblo. No habrá una "transición democrática" como dan a entender los grandes medios; su alejamiento de la vida política no ha comportado cambios y es poco probable que los comporte cuando se aleje de la vida. Es cierto que Fidel es el símbolo de la revolución, pero su muerte no provocará los cambios deseados que tanto parecen preocupar a Occidente. Mientras tanto, los medios seguirán hablando de la última aparición de Castro por televisión, siempre expectantes, siempre preparados para cuando llegue el momento de anunciar con énfasis su muerte.
¿Pero que pasa con las elecciones cubanas? ¿Por qué no hay un gran cobertura? ¿No son importantes? Si tanto informan sobre la salud de un dirigente político de Cuba, ¿por qué no sobre las elecciones del país? Este gran silencio, juntamente con el silencio de los grandes éxitos de la revolución cubana, del bloqueo económico, de su solidaridad con los países pobres (y con un poco de desinformación tipo llamar a un presidente dictador, el cual no hablaré ahora) es el que conforma la opinión pública impuesta sobre Cuba. ¿Y si la gente conociera que en Cuba hay elecciones? ¿Y si conociesen como funciona el sistema electoral cubano? ¿Y si conocieran que Cuba es el único país del mundo con desarrollo sostenible según WWF? ¿Y si conociesen que tienen médicos trabajando gratuitamente en diversos países del mundo? ¿Y si conociesen que es el único país de América Latina libre de analfabetismo (Venezuela desde el 2004 también, gracias a las políticas de los dos países)? ¿Y si conociesen en que consiste y como funciona el embargo económico de los EEUU sobre la isla? ¿Y si conociesen que toda la educación y atención sanitaria (de gran prestigio internacional) es gratuita? ¿Y si conociesen los diversos errores de la revolución y la capacidad de esta para buscar soluciones? ¿Y si conociesen las diversas acciones en contra de la revolución cubana que desde Miami articula la mafia cubano-americana? Si conocieran mejor la realidad cubana, seguramente cuestionarían realmente nuestras propias instituciones por su ineficiencia en cuanto a los asuntos humanos y medioambientales y por su subordinación al capital. El hecho mismo de conocer la realidad cubana (ahora venezolana, boliviana, ecuatoriana) comportaría un pensamiento y reflexión del orden económico-social actual donde vivimos, y seguramente, una gran lucha social donde este orden, el capitalismo, sería el enemigo a batir. Los grandes medios de comunicación controlados por pro-capitalistas no pueden permitir que la población reflexione y ni mucho menos que cuestione el sistema que para ellos (los propietarios de les grandes corporaciones) les es favorable.


El silencio sobre Cuba (además de la desinformación y énfasis que se realiza sobre determinados acontecimientos) es la base sobre la cual descansa la opinión impuesta (creada por los grandes medios) que sufre el ciudadano común respecto a esta isla del caribe.

Documental "Como Ángeles"

- Català

L'Escola Llatinoamericana de Medicina de Cuba brinda la oportunitat de rebre un bon ensenyament mèdic gratuïta a totes aquelles persones que ho desitgin amb preferència d'aquelles que provinguin de zones pobres. Aquest documental recull el testimoni de diverses persones que hi van estudiar i que ara poden realitzar una bona tasca mèdica als seus llocs d'origen.

VEURE DOCUMENTAL EN ESPANYOL, 0 h 31 min 56 sec


- Castellano

La Escuela Latinoamericana de Medicina de Cuba brinda la oportunidad de de recibir una buena enseñanza médica gratuita a todas aquellas personas que lo deseen con preferencia a aquellas que provengan de zonas pobres. Este documental recoge el testimonio de diversas personas que estudiaron allí y que ahora pueden realizar una buena labor médica en sus lugares de origen.

VER DOCUMENTAL EN ESPAÑOL, 0 h 31 min 56 sec

Al Gore, Nobel de la Guerra

- Català

A finals de l'any passat va ser entregat el Nobel de la Pau 2007 al Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) i a Albert Gore per "els seus esforços per construir i difondre un major coneixement sobre el canvi climàtic causat per l'home i posar les bases per a les mesures per contrarestar aquest canvi" segons el comitè del Nobel.
Personalment em sembla increïble que a un personatge com Al Gore que hauria d'estar empresonat per totes les seves implicacions bèl·liques durant la presidència de Clinton sigui guardonat amb un premi anomenat "Nobel de la Pau".


Gore, home de guerra

Diverses són les relacions directes que té aquest home amb la guerra durant la seva etapa política juntament amb Clinton. Les decisions preses que sense cap mena de dubte van comportar una gran pèrdua de vides humanes i un gran deteriorament ambiental és llarga. Alguns dels fets:

- Recrudescència del bloqueig econòmic contra Cuba justament quan aquest país travessava l'anomenat "període especial", crisis econòmica produïda per l'enfonsament del bloc socialista soviètic amb el què tenia grans llaços comercials.

- A més d'haver seguit bombardejant l'Irak i finançar amb milers de dòlars l'Acord Nacional Iraquià per desestabilitzar el país amb atacs terroristes, es va mantenir el bloqueig i sancions econòmiques que van costar la vida a més d'un milió i mig de iraquians.

- Guerra de Iugoslàvia. La OTAN, sota el lideratge dels Estats Units deixa un balanç de 200.000 persones mortes i més d’un milió de refugiats.

- Estats Units es nega a firmar l’Acord Internacional per a la prohibició de las mines antipersona.

I la llista és molt més llarga*.


Nobel de què?

Simplement tenint en compte el seu passat (sense parlar de la seva gran campanya de conscienciació capitalista sobre el canvi climàtic), és lògic pensar que una persona amb una implicació tan clara amb la guerra no rebés tal guardó. Doncs no.

Si el Nobel de la Pau pot ser entregat tant a Gore como a Tenzin Gyatso (catorzè Dalai Lama) és que alguna cosa falla.


* Per més informació sobre els fets, consultar l'escrit detallat i ben documentat d'Alfredo Embid sobre "algunes atrocitats del duo dinàmic Clinton-Gore durant el període en el què vam suportar el seu mandat" integrat dintre de l'article d'Alfonso del Val titulat "De la veritat incòmoda a la incomoditat de la veritat".


- Castellano

A finales del año pasado fue entregado el Nobel de la Paz 2007 al Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático (IPCC, por sus siglas en inglés) y a Albert Gore por "sus esfuerzos para construir y difundir un mayor conocimiento sobre el cambio climático causado por el hombre y poner las bases para las medidas para contrarestar ese cambio" según el comité del Nobel.

Personalmente me parece increíble que a un personaje como Al Gore que debería estar encarcelado por todas sus implicaciones bélicas durante la presidencia de Clinton sea galardonado con un premio llamado "Nobel de la Paz".

Gore, hombre de guerra

Diversas son las relaciones directas que tiene este hombre con la guerra durante su etapa política junto a Clinton. Las decisiones tomadas que sin duda alguna comportaron una gran pérdida de vidas humanas y un gran deterioro ambiental es larga. Algunos de los hechos:

- Recrudecimiento del bloqueo económico contra Cuba justamente cuando este país atravesaba el llamado "período especial", crisis económica producida por el derrumbe del bloque socialista soviético con el que tenía grandes lazos comerciales.

- Además de haber seguido bombardeando Irak y financiar con miles de dólares al Acuerdo Nacional Iraquí para desestabilizar al país con atentados terrositas, se mantuvo el embargo y sanciones económicas que costaron la vida a más de un millón y medio de iraquíes.

- Guerra de Yugoslavia. La OTAN, bajo el liderazgo de Estados Unidos deja un saldo de 200.000 personas muertas y más de un millón de refugiados.

- Estados Unidos se niega a firmar el Acuerdo Internacional para la prohibición de las minas antipersona.

Y la lista es mucho más larga*.

¿Nobel de qué?

Simplemente con tener en cuenta su pasado (sin entrar a hablar de su gran campaña de concienciación capitalista sobre el cambio climático), es lógico pensar que una persona con una implicación tan clara con la guerra no recibiese tal galardón. Pues no.

Si el Nobel de la Paz puede ser entregado tanto a Gore como a Tenzin Gyatso (decimocuarto Dalai Lama) es que algo falla.

* Para más información sobre los hechos, consultar el escrito detallado y bien documentado de Alfredo Embid sobre "algunas atrocidades del dúo dinámico Clinton-Gore durante el periodo en el que soportamos su mandato" integrado dentro del artículo de Alfonso del Val titulado "De la verdad incómoda a la incomodidad de la verdad".

La banca y la industria militar

- Català

No és molt conegut que els bancs inverteixin en la indústria militar per obtenir beneficis. Per a ells és un negoci més, però el fet mateix de donar suport econòmic a aquesta indústria és immoral. Gairebé cap banc s'escapa d'aquesta postura inversionista i ja són nombroses les veus que s'han aixecat per denunciar-ho.
A la pàgina web http://www.bbvasensearmes.org/ es pot trobar un gran volum de informació referent a les relacions de la banca (i més especialment del BBVA) amb la indústria militar. Segons la mateixa pàgina "l’objectiu de la campanya és crear una opinió pública que afavoreixi un canvi actitud de les entitats financeres i la Corporació BBVA en particular i que, en conseqüència, cancel·li les seves inversions en les empreses fabricadores d'armament relacionades i anul·li el finançament d'empreses altament contaminants o que vulnerin els drets humans". A més, a la mateixa pàgina podem trobar una explicació sobre què és la banca ètica i els criteris de selecció de projectes d'aquesta banca, una en la qual la informació de les seves inversions és totalment transparent i on aquestes estan lligades al desenvolupament sostenible i la dignitat humana.
Ara mateix l'única banca ètica que podem trobar a l'estat espanyol (Madrid i Barcelona) és Triodos Bank.


- Castellano

No es muy conocido el que los bancos inviertan en la industria militar para obtener beneficios. Para ellos es un negocio más, pero el mismo hecho de dar soporte económico a esta industria es inmoral. Casi ningún banco se escapa a esta postura inversionista y ya son bastantes las voces que se han alzado para denunciar-lo.
En la página web http://www.bbvasensearmes.org/ se puede encontrar un gran volumen de información referente a las relaciones de la banca (y más especialmente del BBVA) con la industria militar. Según la misma página "el objetivo de la campaña es crear una opinión pública que favorezca un cambio de actitud de las entidades financieras y la Corporación BBVA en particular y que de este modo cancelen sus inversiones en las empresas fabricantes de armamento relacionadas y anulen la financiación de empresas altamente contaminantes o que vulneren los derechos humanos" Además, en la misma página podemos encontrar una explicación sobre que es la banca ética y los criterios de selección de proyectos de esta banca, una la cual la información de sus inversiones es totalmente transparente y donde estas están relacionadas con el desarrollo sostenible y la dignidad humana.
Ahora mismo el único banco ético que podemos encontrar en el estado español (Madrid y Barcelona) es Triodos Bank.

Libro "Comprender Venezuela, pensar la democracia. El colapso moral de los intelectuales occidentales"

- Català

A la pàgina web de l'editorial Hiru es troben penjats diversos articles que resumeixen i valoren la importància d'aquest revelador anàlisi que fan els autors, Carlos Fernández Liria i Luis Alegre Zahonero, sobre la democràcia i l'estat de dret sota condicions capitalistes i els profunds canvis que es viuen a Veneçuela.

EDITORIAL HIRU


- Castellano

En la página web de la editorial Hiru se encuentran colgados diversos artículos que resumen y valoran la importancia de este revelador análisis que hacen los autores, Carlos Fernández Liria y Luis Alegre Zahonero, sobre la democracia i el estado de derecho bajo condiciones capitalistas y los profundos cambios que se viven en Venezuela.

EDITORIAL HIRU