Imponer opiniones, controlar la sociedad. 2ª parte, El silencio I

- Català

El silenci és la millor arma de desinformació massiva. El fet de simplement no informar sobre esdeveniments transcendents és clau per crear, "imposar l'opinió de la ignorància". Sé que seria una contradicció afirmar que tots els mitjans de comunicació haurien de començar dient que les notícies allà publicades o emeses són les més destacades segons el seu punt de vista (en canvi estem acostumats a que ens diguin que aquelles són les més destacades i punt), ja que llavors podríem entendre que la no publicació o emissió (i també cal dir volum de informació) de certes notícies pot arribar a ser fins i tot normal. Però, partint de la objectivitat i el sentit comú, existeixen esdeveniments que per la seva magnitud i transcendència en la vida de milions de persones o el medi ambient, no han de ser ignorats i consegüentment sí publicats.


Blindatge capitalista

En la primera part argumentava que la manipulació de la informació sobre Amèrica Llatina servia als interessos capitalistes. El silenci també. Donar a conèixer fets que podria posar en perill el propi estatus de l'ordre econòmic-social d'avui seria demencial des del punt de vista de la gran corporació privada o entitat pública de la informació d'un país pro-capitalista. El control de la població no només ha d'estar lligat a la desinformació sinó també al silenci informatiu.


Cuba, èmfasis en segons quina informació i silenci

La informació que ens arriba dels grans mitjans sobre Cuba en aquests temps és sobre l'estat de salut del president Fidel Castro. Res és més important que si surt per televisió, res és més important que la seva vida. Sobre això no hi ha silenci, hi ha obsessió. Sense cap mena de dubte, la seva mort serà molt important pel poble cubà i pel món però no de gran transcendència política ja que la revolució cubana no resideix en un home, sinó en un poble. No hi haurà una "transició democràtica" com donen a entendre els grans mitjans; el seu allunyament de la vida política no ha comportat canvis i és poc probable que els comporti quan s'allunyi de la vida. És cert que Fidel és el símbol de la revolució, però la seva mort no provocarà els canvis desitjats que tant semblen preocupar a Occident. Mentrestant, els mitjans seguiran parlant de l'última aparició de Castro per televisió, sempre expectants, sempre preparats per quan arribi el moment d'anunciar amb èmnfasi la seva mort.
Però que passa amb les eleccions cubanes? Per què no hi ha un gran cobertura? No són importants? Si tant informen sobre la salut d'un dirigent polític de Cuba, perquè no sobre les eleccions del país? Aquest gran silenci, juntament amb el silenci dels gran èxits de la revolució cubana, del bloqueig econòmic, de la seva solidaritat amb els països pobres (i amb una mica de desinformació tipus titllar a un president de dictador, el qual no en parlaré ara) és el que conforma l'opinió pública imposada sobre Cuba. I si la gent conegués que a Cuba hi ha eleccions? I si coneguessin com funciona el sistema electoral cubà? I si coneguessin que Cuba és l'únic país del món amb desenvolupament sostenible segons WWF? I si coneguessin que tenen metges treballant gratuïtament a diversos països del món? I si coneguessin que és l'únic país d'Amèrica Llatina sense analfabetisme (Veneçuela des del 2004 també, gràcies a les polítiques d'ambdós països)? I si coneguessin en que consisteix i com funciona l'embargament econòmic dels EEUU sobre l'illa? I si coneguessin que tota la educació i atenció sanitària (de gran prestigi internacional) és gratuïta? I si coneguessin els diversos errors de la revolució i la capacitat d'aquesta en buscar solucions? I si coneguessin les diverses accions en contra de la revolució cubana que des de Miami articula la màfia cubana-americana? Si coneguessin millor la realitat cubana, de ben segur que qüestionarien realment los nostres pròpies institucions per la seva ineficiència en quant als assumptes humans i mediambientals i per la seva subordinació al capital. El fet mateix de conèixer la realitat cubana (ara veneçolana, boliviana, equatoriana) comportaria un pensament i reflexió de l'ordre econòmic-social actual on vivim, i segurament, una gran lluita social on aquest ordre, el capitalisme, seria l'enemic a batre. Els grans mitjans de comunicació controlats per pro-capitalistes no poden permetre que la població reflexioni i n'hi molt menys que qüestioni el sistema que per a ells (els propietaris de les grans corporacions) els hi és favorable.


El silenci sobre Cuba (a més de la desinformació i èmfasis que es realitza sobre determinats esdeveniments) és la base sobre la qual descansa l'opinió imposada (creada pels grans mitjans) que sofreix el ciutadà comú respecte a aquesta illa del carib.


- Castellano

El silencio es la mejor arma de desinformación masiva. El hecho mismo de simplemente no informar sobre acontecimientos transcendentes es clave para crear, "imponer la opinión de la ignorancia". Se que sería una contradicción afirmar que todos los medios de comunicación deberían comenzar diciendo que las noticias ahí publicadas o emitidas son las más destacadas según su punto de vista (en cambio estamos acostumbrados a que nos digan que aquellas son les más importantes i punto), ya que entonces podríamos entender que la no publicación o emisión (y también hace falta decir el volumen de información) de ciertas noticias pueden llegar a ser hasta normal. Pero, partiendo de la objetividad y el sentido común, existen acontecimientos que su magnitud y trascendencia en la vida de millones de persones o el medio ambiente, no tienen que ser ignoradas y por consiguiente sí publicadas.


Blindaje capitalista

En la primera parte argumentaba que la manipulación de la información sobre América Latina servía a los intereses capitalistas. El silencio también. Dar a conocer hechos que podría poner en peligro el propio estatus del orden económico-social de hoy sería demencial desde el punto de vista de la gran corporación privada o entidad pública de la información de un país pro-capitalista. El control de la población no solamente tiene que estar ligado a la desinformación sino también al silencio informativo.


Cuba, énfasis en según que información y silencio

La información que nos llega de los grandes medios sobre Cuba en estos tiempos es sobre en estado de salud del presidente Fidel Castro. Nada es más importante que si sale por televisión, nada es más importante que su vida. Sobre esto no hay silencio, hay obsesión. Sin duda, su muerte será muy importante para el pueblo cubano y para el mundo pero no de gran trascendencia política ya que la revolución cubana no reside en un hombre, sino en un pueblo. No habrá una "transición democrática" como dan a entender los grandes medios; su alejamiento de la vida política no ha comportado cambios y es poco probable que los comporte cuando se aleje de la vida. Es cierto que Fidel es el símbolo de la revolución, pero su muerte no provocará los cambios deseados que tanto parecen preocupar a Occidente. Mientras tanto, los medios seguirán hablando de la última aparición de Castro por televisión, siempre expectantes, siempre preparados para cuando llegue el momento de anunciar con énfasis su muerte.
¿Pero que pasa con las elecciones cubanas? ¿Por qué no hay un gran cobertura? ¿No son importantes? Si tanto informan sobre la salud de un dirigente político de Cuba, ¿por qué no sobre las elecciones del país? Este gran silencio, juntamente con el silencio de los grandes éxitos de la revolución cubana, del bloqueo económico, de su solidaridad con los países pobres (y con un poco de desinformación tipo llamar a un presidente dictador, el cual no hablaré ahora) es el que conforma la opinión pública impuesta sobre Cuba. ¿Y si la gente conociera que en Cuba hay elecciones? ¿Y si conociesen como funciona el sistema electoral cubano? ¿Y si conocieran que Cuba es el único país del mundo con desarrollo sostenible según WWF? ¿Y si conociesen que tienen médicos trabajando gratuitamente en diversos países del mundo? ¿Y si conociesen que es el único país de América Latina libre de analfabetismo (Venezuela desde el 2004 también, gracias a las políticas de los dos países)? ¿Y si conociesen en que consiste y como funciona el embargo económico de los EEUU sobre la isla? ¿Y si conociesen que toda la educación y atención sanitaria (de gran prestigio internacional) es gratuita? ¿Y si conociesen los diversos errores de la revolución y la capacidad de esta para buscar soluciones? ¿Y si conociesen las diversas acciones en contra de la revolución cubana que desde Miami articula la mafia cubano-americana? Si conocieran mejor la realidad cubana, seguramente cuestionarían realmente nuestras propias instituciones por su ineficiencia en cuanto a los asuntos humanos y medioambientales y por su subordinación al capital. El hecho mismo de conocer la realidad cubana (ahora venezolana, boliviana, ecuatoriana) comportaría un pensamiento y reflexión del orden económico-social actual donde vivimos, y seguramente, una gran lucha social donde este orden, el capitalismo, sería el enemigo a batir. Los grandes medios de comunicación controlados por pro-capitalistas no pueden permitir que la población reflexione y ni mucho menos que cuestione el sistema que para ellos (los propietarios de les grandes corporaciones) les es favorable.


El silencio sobre Cuba (además de la desinformación y énfasis que se realiza sobre determinados acontecimientos) es la base sobre la cual descansa la opinión impuesta (creada por los grandes medios) que sufre el ciudadano común respecto a esta isla del caribe.