- Català
Sincerament, no recordo on i quan vaig llegir aquesta pregunta, però sí que vaig escriure una resposta (La vaig arribar a enviar?) i la vaig guardar al ordinador. Aquí la copio ara.
El paper d’un intel·lectual (no només llatinoamericà, sinó qualsevol) hauria de venir marcat per la defensa d’una veritat i raonament empíric, partint d’unes bases humanistes i ecologistes; defensa de tots els éssers humans a no ser pobre, ni explotat, ni sense educació, ni sense salud, defensa de “gaia” per a la seva lògica evolució i manteniment, que propicien com fins ara (fins fa poc) ja no només la supervivència de l’èésser humà sinó la vida mateixa. Per què partir d’aquestes bases? Perquè ningú vol patir i tothom vol viure dignament, tothom vol el millor pels seus fills, y tot el món sap que la destrucció de la natura (y en aquesta totes les formes de vida que tenen dret a existir com nosaltres sense l’explotació a les què obliguem) és la nostre pròpia autodestrucció.
Davant del fenomen de la globalització, hauria de lluitar per una globalització democràtica; la internacionalització dels mercats està lligada a la dictadura del capitalisme, i aquest prioritza els interessos econòmics (per a uns pocs) a els interessos humans (socials, culturals) i medi ambientals. La defensa per una democràcia més participativa, la defensa d’una conscienciació de masses sobre aquells grans problemes provocats pel sistema actual, la defensa de la vida en general, haurien de ser prioritats si es vol un món més just, més sostenible, millor (i lògicament aconseguir d’aquesta manera una globalització justa per tots/es i tot).
- Castellano
Sinceramente, no recuerdo dónde y cuándo lei esta pregunta, pero sí que escribí una respuesta (¿La llegué a enviar a alguien también?) y la guardé en el ordenador. Aquí la copia ahora.
El papel de un intelectual (no sólo latinoamericano, sino cualquiera) debería venir marcado por la defensa de una verdad y un razonamiento empírico, partiendo de unas bases humanistas y ecologistas; defensa de todo ser humano a no ser pobre, ni explotado, ni sin educación, ni sin salud, defensa de "gaia" para su lógica evolución y mantenimiento, que propicien como hasta ahora (hace poco) ya no solo la supervivencia del ser humano sino la vida misma. ¿Por qué partir de esas bases? Porque nadie quiere sufrir y todo el mundo quiere vivir dignamente, todo el mundo quiere lo mejor para sus hijos, y todo el mundo sabe que la destrucción de la naturaleza (y en ella todas las formas de vida que tienen tanto derecho a existir como nosotros sin la explotación a las que obligamos) es la autodestrucción nuestra.
Frente al fenómeno de la globalización, debería luchar por una globalización democrática; la internacionalización de los mercados está atada a la dictadura del capitalismo, y este antepone intereses económicos (para unos pocos) a intereses humanos (sociales, culturales) y medioambientales. La defensa de una democracia más participativa, la defensa de una concienciación de masas por aquellos grandes problemas provocados por el sistema actual, la defensa de la vida en general, deberían ser prioridades si se quiere un mundo más justo, más sostenible, mejor (y por consiguiente conseguir así una globalización justa para todos/as y todo).
Sincerament, no recordo on i quan vaig llegir aquesta pregunta, però sí que vaig escriure una resposta (La vaig arribar a enviar?) i la vaig guardar al ordinador. Aquí la copio ara.
El paper d’un intel·lectual (no només llatinoamericà, sinó qualsevol) hauria de venir marcat per la defensa d’una veritat i raonament empíric, partint d’unes bases humanistes i ecologistes; defensa de tots els éssers humans a no ser pobre, ni explotat, ni sense educació, ni sense salud, defensa de “gaia” per a la seva lògica evolució i manteniment, que propicien com fins ara (fins fa poc) ja no només la supervivència de l’èésser humà sinó la vida mateixa. Per què partir d’aquestes bases? Perquè ningú vol patir i tothom vol viure dignament, tothom vol el millor pels seus fills, y tot el món sap que la destrucció de la natura (y en aquesta totes les formes de vida que tenen dret a existir com nosaltres sense l’explotació a les què obliguem) és la nostre pròpia autodestrucció.
Davant del fenomen de la globalització, hauria de lluitar per una globalització democràtica; la internacionalització dels mercats està lligada a la dictadura del capitalisme, i aquest prioritza els interessos econòmics (per a uns pocs) a els interessos humans (socials, culturals) i medi ambientals. La defensa per una democràcia més participativa, la defensa d’una conscienciació de masses sobre aquells grans problemes provocats pel sistema actual, la defensa de la vida en general, haurien de ser prioritats si es vol un món més just, més sostenible, millor (i lògicament aconseguir d’aquesta manera una globalització justa per tots/es i tot).
- Castellano
Sinceramente, no recuerdo dónde y cuándo lei esta pregunta, pero sí que escribí una respuesta (¿La llegué a enviar a alguien también?) y la guardé en el ordenador. Aquí la copia ahora.
El papel de un intelectual (no sólo latinoamericano, sino cualquiera) debería venir marcado por la defensa de una verdad y un razonamiento empírico, partiendo de unas bases humanistas y ecologistas; defensa de todo ser humano a no ser pobre, ni explotado, ni sin educación, ni sin salud, defensa de "gaia" para su lógica evolución y mantenimiento, que propicien como hasta ahora (hace poco) ya no solo la supervivencia del ser humano sino la vida misma. ¿Por qué partir de esas bases? Porque nadie quiere sufrir y todo el mundo quiere vivir dignamente, todo el mundo quiere lo mejor para sus hijos, y todo el mundo sabe que la destrucción de la naturaleza (y en ella todas las formas de vida que tienen tanto derecho a existir como nosotros sin la explotación a las que obligamos) es la autodestrucción nuestra.
Frente al fenómeno de la globalización, debería luchar por una globalización democrática; la internacionalización de los mercados está atada a la dictadura del capitalismo, y este antepone intereses económicos (para unos pocos) a intereses humanos (sociales, culturales) y medioambientales. La defensa de una democracia más participativa, la defensa de una concienciación de masas por aquellos grandes problemas provocados por el sistema actual, la defensa de la vida en general, deberían ser prioridades si se quiere un mundo más justo, más sostenible, mejor (y por consiguiente conseguir así una globalización justa para todos/as y todo).
No hay comentarios:
Publicar un comentario