Espais, “en plural”, per a les
majories que no som res
Com organitzar
amb eficiència una universitat plural en temàtiques, ponències i
formats que sigui reflex tant del heterogeni 15M i de les diverses
preocupacions i lluites del moment actual, i que es desmarqui a la
vegada d'etiquetes com “anticapitalista” quan molts dels
moviments socials qüestionen cada vegada més l'actual model de
producció, distribució i consum? Per què caldria fer-ho?
Un dels objectius
que es va marcar l'Assemblea Vallirana amb aquesta universitat va ser
mobilitzar en bona mesura el veïnat del poble i arribar a les
vil·les del voltant. No era un objectiu prioritari informar a les
assemblees, col·lectius, organitzacions, moviments socials de
Barcelona i rodalies, tot i que també s'ha fet, sinó convidar molt
especialment a la ciutadania valliranenca a participar a la
universitat. La mobilització i la organització massiva i popular
serveixen per alguna cosa: aquesta és la lliçó que des de les
revoltes àrabs, fins al moviment Occupy als Estats Units i passant
pel 15M, van beure els diversos pobles i societats que es van llençar
amb contundència al carrer al 2011 fins avui arran les revolucions
de Tunísia i Egipte. Las coses no són inamovibles i per sempre, es
poden canviar amb lluita social i des del carrer. La Universitat
doncs, havia de transmetre aquesta idea: “La Victòria és
Possible” aquí, a Egipte, a Grècia, a Islàndia, ja sigui contra
les retallades a Catalunya, com per enderrocar Mubarak, contrarestar
els plans d'austeritat de la Troika o empresonar els màxims
responsables de la crisi.
En la lluita per
canviar el món, cal partir del de la realitat actual. I arribar a la
major part de la població possible dels voltants esdevé un objectiu
prioritari en la difusió de manifestacions, xerrades o esdeveniments
com la Universitat. La mateixa, per força, ha de poder oferir un
ampli ventall d'actes diversos que puguin englobar en major o en
menor mesura les preocupacions de les majories que poc o res tenim
res a dir sobre els no votats plans d'austeritat o les “solucions”
a la crisi que marquen institucions no democràtiques, per posar uns
exemples. La selecció dels ponents i les seves ponències, diversos
i diverses, també busca aquest objectiu. Així que val a dir, en
definitiva, que la universitat també busca l'agitació, la
mobilització plural d'un societat heterogènia que cap etiqueta la
pot arribar a catalogar.
Un experiment que mai s'ha de veure
acabat
Són tantes les
temàtiques i assumptes canviants que es poden arribar a tractar en
el marc d'aquesta universitat que la mateixa veu la necessitat de
projectar-se en el futur cap a una segona, tercera, quarta edició.
No obstant, aquesta primera és només un experiment que depèn dels
seus organitzadors trobar els errors, fer les correccions i assegurar
una continuïtat de l'esdeveniment que el col·loqui en una
referència amb el temps, no només comarcal, sinó fins i tot
nacional. L'Assemblea Vallirana és conformada per persones de
totes les edats, té gran pluralitat de postures en molts assumptes i
no serà fàcil trobar les tecles que assegurin la seva continuïtat.
Un dels èxits de moment d'aquest espai és, sens dubte, haver trobat
els seus ritmes de treball i no haver-se posicionat sobre l'actual
model econòmic i social (se situa en la crítica, al igual que el
15M en general, però no és declara anticapitalista); sobre la
qüestió nacional (on sí reconeix la necessitat de parlar sobre el
tema -i a la universitat hi ha programat el taller de reflexió: “La
qüestió nacional: parlem-ne”, però no es declara a favor o en
contra de la independència); o sobre qualsevol preferència política
en el context de les passades eleccions generals. La vaga general,
els desnonaments, les retallades, el deute, o la necessitat d'una
universitat com la organitzada, si són punts en comú que ha sabut
prioritzar i explotar, enfortint l'assemblea i forjant nous ponts
entre tots els participants. Per això, cal fer menció que com a
moviment social, l'Assemblea Vallirana i la Universitat es veuen
sotmesos a limitacions (saludables) inherents a la seva naturalesa. A
diferència de l'organització política, que busca articular els
seus militants en torn un programa general i un projecte de societat,
un moviment social centra la seva lluita contra problemàtiques
específiques. La Universitat és doncs, un punt de trobada per
aquestes problemàtiques, focalitzada en la idea que sense
mobilització i organització popular no hi ha victòria possible.
També, la
organització és avui assimilada com una tasca fonamental. Les idees
no viuen als llibres, sinó en les accions coordinades de les
persones. I optar per conformar un gran esdeveniment com el que es
presenta és bona mostra del grau d'implicació i postura
pro-organització del seus participants, a més de la consolidació
del moviment assembleari. La universitat presenta objectius cara en
fora, però també cara en dins. El repte de coordinar tot
l'engranatge que suposa “La victòria és possible” i la seva
concreció en fets és una de les millors classes de formació
política i social que poden arribar a adquirir els seus
organitzadors. Un treballador, un estudiant, un aturat, que no
lluita, que no s'organitza, té una consciència de classe molt
baixa.
Notes finals
“La
Victòria és Possible” no és només un experiment, sinó també
una oportunitat. Una oportunitat per a que l'esdeveniment maduri amb
els anys, canviï, es transformi i l'assemblea perfili encara més el
seu funcionament i postures en vers els assumptes humans i
problemàtiques socials que ens uneixen i no ens separen. Si bé un
moviment social té els seus punt d'inflexió i els seus retrocessos,
embranzides i frenades, moments d'explosivitat i moments que veu
necessària una forçosa retirada, la tasca de consolidar encara més
i dotar de projecció l'Assemblea Vallirana i la Universitat pot
semblar fins i tot una tasca anti-natural. Avui però, i per una
altre banda, la crisi hi és per a quedar-se, al igual que la
mobilització, i dibuixar una nova Història esdevé un objectiu
prioritari i crucial per canviar el món. Sempre és el moment
d'irrompre, de lluitar, de mobilitzar-se. I comptem amb una idea per
fer-ho, una simple idea que ho pot arribar a canviar tot: que gràcies
a la mobilització i la organització es pot guanyar; que la lluita
serveix per alguna cosa; que la victòria és possible.
